Administrar

Biblioteca anarquista multilingüe

Número especial de «Solidaridad Obrera» per al Centenari de la CNT

biblioteca | 27 Gener, 2010 19:40

Número especial de «Solidaridad Obrera» per al Centenari de la CNT

Número especial de «Solidaridad Obrera» per al Centenari de la CNT

---

Número especial de «Solidaridad Obrera» per al Centenari de la CNT

---

Les redaccions de les dues edicions de Solidaridad Obrera (Joaquim Costa i Terrassa) que actualment s'editen s'han unit per a editar aquest número extraordinari de 64 pàgines en el qual es fa un recorregut per la història del centenari sindicat anarcosindicalista.

La veritat és que ha quedat força bé...

---

Índex

Editorial

- 100 años de CNT

---

Crónicas

- El despunte anarquista (1902-1909). Julián Vadillo Muñoz

- Sobre los orígenes de la CNT. Joan Zambrana

- El auge anarcosindicalista. Marciano Cárdaba

- La CNT en la Segunda República. Anna Monjo

- De los cuadros de defensa a las Milicias Populares. Agustín Guillamón

- Mujeres Libres y Mujeres Libres en el exilio. Antonina Rodrigo

- Las colectivizaciones en Catalunya (1936-1939). Antoni Castells

- La CNT en el gobierno de la República. Bernat Muniesa

- Mayo de 1937: la contrarrevolución en marcha. B.M.

- La CNT y la lucha contra el franquismo: Defensa Interior. Octavi Alberola

- Las guerrillas urbanas (1945-1963). Ferran Aisa

- La lucha continúa. Paco Madrid

- El MIL y Salvador Puig Antich. Carles Sanz

- La cínica estafa de la «Transición». José Luis García Rúa

- Jornadas Libertarias de 1977. Pepe Ribas

- La CNT en la transición y en la «nueva democracia» española. Just Casas

- El caso Scala. J.C.

- El CAM y la Exposición Anarquista Internacional. J.M. López Xouza

---

Cultura anarquista

- La acción cultural del anarquismo ibérico. Ferran Aisa

- La cultura obrera autodidacta en el anarquismo ibérico. Eduard Masjuan

- Ateneos libertarios. Pako Millán

- Ferrer y Guardia y el Racionalismo antidogmático de la Escuela Moderna. Gerard Jacas

- La prensa anarquista y anarcosindicalista hasta 1939. Paco Madrid

- El diario CNT. P.M.

- La prensa libertaria en la clandestinidad (1939-1975). Carles Sanz

- Prensa libertaria en la Transición (1976-1980). Carles Sanz

- La prensa libertaria en España (2001-2009). Carles Sanz

- Gráfica revolucionaria. Miguel Sarró, «Mutis»

- Ilustradores actuales. Redacciones

- Reproducción social y procreación obrera consciente. Eduard Masjuan

- El naturismo integral o libertario. Josep Maria Roselló

- La sanidad libertaria en España. José Vte. Martí Boscà

- Literatura anarquista. Gimeno

- Agustín García Calvo. Juan Camblor

- Poesía libertaria en acción. Ferran Aisa

- Antiseñor Lizano y Los de Barcelona. Mateo Rello

- El Grupo Surrealista de Madrid. Adán Olisipo

- El teatro anarquista en Catalunya (1890-1914). Joan Tomás Martínez Grimalt

- Cine anarquista (1896-1939). José María Cerviño Vila

- Carranque: «El Caimán». J.M.C.V.

- Cine anarquista contemporáneo. José María Cerviño Vila

- Cine actual. J.M:C.V.

- Una de maquis. La guerrilla en el cine y la televisión. Mateo Rello

- El cine militante en los años setenta. David Àlvarez

- Paco Ríos: documentales para no olvidar. D.A.

- José María Nunes: poeta de la cámara. Rafa Rius

---

Entrevistas

- Vidas paralelas: Conxa Pérez y Enric Casañas. José Luis Villar / Mateo Rello

- Chris Ealham: investigando bajo los adoquines. Mateo Rello

- Chomsky: una aportación. X. Eliseo

Escriu-nos 

Actualització: 27-01-10

Ferran Sánchez Agustí: "Metges i maquis (1947-1949)", en «Gimbernat», 40 (2003). pp. 177-186

biblioteca | 15 Gener, 2010 22:42

Ferran Sánchez Agustí: "Metges i maquis (1947-1949)", en «Gimbernat», 40 (2003). pp. 177-186

Ferran Sánchez Agustí: «Metges i maquis (1947-1949)», en Gimbernat, 40 (2003). pp. 177-186

---

Ferran Sánchez Agustí: «Metges i maquis (1947-1949)», en Gimbernat, 40 (2003). pp. 177-186

---

Interessant estudi sobre metges anarquistes i resistència llibertària durant el franquisme publicat en la revista catalana d'història de la medicina i de la ciència Gimbernat.

 Escriu-nos

Actualització: 15-01-10

«Albert Camus dans "Le Monde Libertaire"»

biblioteca | 04 Gener, 2010 22:33

«Albert Camus dans "Le Monde Libertaire"»

Albert Camus dans "Le Monde Libertaire"

---

Albert Camus dans Le Monde Libertaire

---

Just fa cinquanta anys, el 4 de gener de 1960, deixava la vida en un absurd accident circulatori l'escriptor en llengua francesa Albert Camus.

Arran de la seva mort, la redacció de Le Monde Libertaire, aleshores mensual, publicà en el número 57, de febrer d'aquell any, una sèrie d'articles signats per diferents intel·lectuals anarquistes (Maurice Joyeux, Maurice Laisant, Roger Grenier, F. Gómez Peláez, Roger Lapeyre, J.-F. Stas) sobre el company finat.

Hem recopilat aquests articles, més un de síntesi publicat molts d'anys després, per a retre un homenatge a Albert Camus en el cinquantè aniversari de la seva mort.

A més, traiem d'Anarcoefemèrides l'entrada referent a Albert Camus com a introducció.

Bona lectura...

---

Índex del dossier

Le Monde Libertaire, 57 (Février 1960)

Albert Camus et le syndicalisme révolutionnaire

La Rédaction du M. L.: Albert Camus ou les chemins difficiles

Maurice Laisant: Le pacifiste

Roger Grenier: L'homme dans la cité

F. Gómez Peláez: Camus, l'espagnol

Maurice Joyeux: L'apologiste de la révolte

J.-F. Stas: La volonté de comprendre

Roger Lapeyre: Sur une activité d'Abert Camus

---

Le Monde Libertaire (Été 1996)

Groupe Proudhon (Besançon): Albert Camus et la pensée libertaire

---

Albert Camus fotografiat per Yousuf Karsh

---

Albert Camus (1913-1960)

El 7 de novembre de 1913 neix a Mondovi (Constantina, Algèria) --actualment Dréan, El-Taref, Algèria-- el novel·lista, assagista, dramaturg, filòsof i pensador anarquista Albert Camus, una de les figures claus de la literatura universal del segle XX. Fill d'una humil família de colons francesos (pieds-noirs) dedicats al conreu de l'anacard al departament de Constantina. Sa mare, Catalina Elena Sintes, nascuda a Birkadem (Algèria), i de família oriünda de Menorca (Illes Balears), era analfabeta i gairebé sorda totalment. Son pare, Lucien Camus, treballava en una finca vitivinícola, a prop de Mondovi, per a un comerciant de vins d'Alger, i era d'origen alsacià, com molts altres pieds-noirs que havien fugit arran de l'annexió d'Alsàcia per Alemanya durant la guerra francoprussiana. Mobilitzat durant la Gran Guerra, fou ferit en combat durant la batalla del Marne i morí a l'hospital de Saint-Brieuc el 17 d'octubre de 1914, fet pel qual sa família es traslladà al barri de Belcourt d'Alger a casa l'àvia materna. Estudià els primers estudis a l'escola municipal de Belcourt, atiat pels professors, sobretot Louis Germain que l'ajudà en les beques, i després, a l'institut becat, per Jean Grenier, qui el va introduir en la lectura de la filosofia, especialment Nietzsche. Després d'aprovar el batxillerat en 1930, obtingué un diploma d'estudis superiors en lletres, en la rama de filosofia, ja que la tuberculosi li va impedir participar en l'examen de llicenciatura. En 1932 publicà els primers textos en la revista Sud. Apassionat pel teatre, fundà a Alger fundà el «Théâtre du Travail», que en 1937 reemplaçà pel «Théâtre de l'Equipe». Altra de les seves passions fou el futbol, jugant en l'equip de lliga regional «Racing Universitaire» d'Alger. En 1933 participà amb el moviment antifeixista Amsterdam-Pleyel i en 1934 s'afilià al Partit Comunista Francès (PCF), però l'any següent abandonà el Partit a causa de profundes discrepàncies, com ara el Pacte Germanosoviètic i el seu suport a l'autonomia del Partit Comunista Algerià (PCA) del PCF. En 1934 es casarà amb Simone Hie, matrimoni que es dissoldrà dos anys després a causa de la dependència d'aquesta als psicofàrmacs; sis anys després es casarà amb Francine Fauré i tingué com a amant «estable» la gran actriu de l'època María Casares, filla de Santiago Casares Quiroga, ministre i president del Consell de Ministres de la II República espanyola. En 1936 estrenà la seva obra teatral Révolte dans les Asturies, sobre la insurrecció i repressió d'aquesta revolució espanyola. En 1937 publicà L'envers et l'endroit i l'any següent Noces. A més de crear una casa de cultura a Alger, entrà a treballar en Alger Républicain, òrgan del Front Popular, creat per Pascal Pia, on la publicació de la seva investigació Misère de la Kabylie tindrà un gran ressò. En 1940 el Govern General d'Algèria prohibeix el diari i el posa en la llista negra per evitar que trobi feina. Aleshores, marxà a París i trobà feina com a secretari de redacció del diari Paris-Soir. Fou exclòs de l'exèrcit per la seva delicada salut minada per la tuberculosi. En 1942 publicà L'étranger, que fou l'inici de la seva celebritat, i Le mythe de Sisyphe. En 1943 entrà en la prestigiosa editorial parisenca Gallimard com a lector de textos i agafà la direcció del periòdic clandestí de la Resistència contra l'ocupació nazi Combat --el seu lema era «De la Resistència a la Revolució»-- quan Pascal Pia fou cridat per ocupar funcions de responsabilitat en aquesta. D'aquesta època són les seves Lettres à un ami allemand (1943-1945). En 1944 estrenà Le malentendu i un any més tard Caligula, escrita en 1938. En 1947 publicà La Peste. En 1948 l'anarquista André Proudhommeaux el presentà, per primer cop, en el moviment llibertari, en una reunió del Cercle d'Estudiants Anarquistes com a simpatitzant que ja estava familiaritzat amb el pensament anarquista i, a partir d'aleshores, escriurà per a publicacions llibertàries, especialment Le Libertaire --fou íntim amic del seu director, Georges Fontenis--, Le Monde Libertaire, Le Révolution Proletarienne, Témoins, Défense de l'Homme, Volontà i Solidaridad Obrera, òrgan d'expressió de la Confederació Nacional del Treball (CNT), a les reunions de la qual era assidu. Els temes dels seus articles seran força diversos (la bomba atòmica, el moviment de descolonització, la pena de mort, la repressió als països de l'Est, la dictadura del general Franco, etc.), però sempre punyents. Amb el gruix del moviment anarquista, va fer costat la revolta de 1953 a l'Alemanya Oriental i participà en gran nombre d'actes organitzats pel moviment llibertari per denunciar la repressió franquista a Espanya. També va fer costat els anarquistes en 1956, primer a favor de l'aixecament dels treballadors polonesos a Poznan i després en la Revolució hongaresa, i s'afilià a la Federació Anarquista (FA). En 1952 trencà amb Jean-Paul Sartre arran de la publicació en Les Temps Modernes de l'article que aquest encarregà a Francis Jeanson, on li reprotxava que la seva rebel·lia era «deliberadament estètica». El 8 de novembre de 1955 publicarà una nota en L'Express en defensa del militant llibertari Pierre Morain, condemnat a un any de presó. L'estiu d'aquell any farà costat els redactors del periòdic Le Libertaire i el seu director, Fontenis, i altres militants de la FA detinguts i processats per un tribunal militar. En 1956, a Alger, llançà la seva «Crida a la treva civil», on demanà als combatents independentistes algerians i a l'exèrcit francès que es respectés la població civil, text que fou força criticat per determinats sectors que no van entendre el seu missatge. També en 1956 publicà La chute i l'any següent L'exil et le royaume. En 1957 se li concedí el Premi Nobel de Literatura pel «conjunt d'una obra que posa de relleu els problemes que es plantegen en la consciència dels homes d'avui». A partir de 1959 creà la revista Liberté, per fer costat el moviment llibertari d'objecció de consciència al militarisme (Maurice Laisant, Louis Lecoin, etc.). El seu pensament filosòfic s'oposà al fals humanisme cristià, al marxisme i a l'existencialisme, i la seva «filosofia de l'absurd», lluita contra totes les ideologies i abstraccions no humanes, sempre des d'una perspectiva llibertària. Un bon resum d'aquest pensament es troba en el seu llibre L'homme révolté (1951), on blasma contra tota ideologia «finalista», contra la història i la «tirania de les ideologies», i que fou durament atacat per la seva reivindicació de la revolta pel comunisme estalinista --amb l'anarquista Gaston Leval mantingué una polèmica sobre aquesta obra en Le Libertaire. Albert Camus va morir el 4 de gener de 1960 a prop de Le Petit-Villeblevin (Borgonya, França) en una absurd accident de cotxe i fou enterrat a Lourmarin (Provença, Occitània), on havia comprat una casa. Deixà inconclús un manuscrit «autobiogràfic», Le premier homme, que fou publicat per sa filla en 1994.

Anarcoefemèrides

Escriu-nos
Actualització: 05-01-10

Gerard Pedret: "La revolució esportiva: el sindicat de boxejadors professionals de la CNT". En «Ebre 38», 2 (2004). pp. 133-145

biblioteca | 01 Gener, 2010 22:06

Gerard Pedret: "La revolució esportiva: el sindicat de boxejadors professionals de la CNT". En «Ebre 38», 2 (2004). pp. 33-145

Gerard Pedret: «La revolució esportiva: el sindicat de boxejadors professionals de la CNT». En Ebre 38, 2 (2004). pp. 33-145

---

Gerard Pedret: «La revolució esportiva: el sindicat de boxejadors professionals de la CNT». En Ebre 38, 2 (2004). pp. 133-145

---

Comencem Anarcobiblioteca per una curiosa investigació històrica sobre esport i anarcosindicalisme, un tema gaire tractat.

Aquest text, la veritat, i mai millor dit, té molt de joc...

Escriu-nos
Actualització: 15-01-10

Índexs del publicat

biblioteca | 01 Gener, 2010 21:10

Índexs del publicat

---

- Per autors

- Per títols

- Per matèries

- Per idiomes

- Per tipus de document

Escriu-nos

Actualització: 01-01-10

Presentació

biblioteca | 01 Gener, 2010 21:05

Presentació

Anarcobiblioteca

---

Anarcobiblioteca

Any nou, bloc nou...

L'Ateneu Llibertari Estel Negre ha decidit engegar un nou bloc, relacionat amb El Bloc de l'Ateneu i Anarcoefemèrides, en aquesta ocasió Anarcobiblioteca.

Amb una periodicitat irregular, encara que sempre un cop a la setmana com a mínim, publicarem un llibre, fragment de llibre, article, text, escrit, etc., sobre història o filosofia anarquistes. Alguns seran clàssics del pensament anarquista, altres seran nous estudis.

Una cosa diferenciarà aquest bloc dels altres dos i és que els textos seran multilingües, es publicaran en qualsevol llengua (català, castellà, francès, anglès, alemany, italià, japonès, etc.) i, fins i tot, un mateix text es pot publicar en diferents llengües.

La idea és que la gent llegeixi l'obra publicada i hi faci comentaris. També posarem anotacions, interpretacions, crítiques, observacions, explicacions, acotacions o postil·les que sobre els textos s'hagin fet.

Així, poc a poc, farem una anarcobiblioteca multilingüe que pot ser força interessant.

A més de participar amb comentaris, podeu enviar llibres, articles, textos, etc. que desitgeu veure publicats.

Esperem que aquesta nova ocurrència tingui una bona acollida.

Salut!

Ateneu Llibertari Estel Negre

Escriu-nos

Actualització: 01-01-10

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS