Administrar

Biblioteca anarquista multilingüe

Gerard Pedret: "La revolució esportiva: el sindicat de boxejadors professionals de la CNT". En «Ebre 38», 2 (2004). pp. 133-145

biblioteca | 01 Gener, 2010 22:06

Gerard Pedret: "La revolució esportiva: el sindicat de boxejadors professionals de la CNT". En «Ebre 38», 2 (2004). pp. 33-145

Gerard Pedret: «La revolució esportiva: el sindicat de boxejadors professionals de la CNT». En Ebre 38, 2 (2004). pp. 33-145

---

Gerard Pedret: «La revolució esportiva: el sindicat de boxejadors professionals de la CNT». En Ebre 38, 2 (2004). pp. 133-145

---

Comencem Anarcobiblioteca per una curiosa investigació històrica sobre esport i anarcosindicalisme, un tema gaire tractat.

Aquest text, la veritat, i mai millor dit, té molt de joc...

Escriu-nos
Actualització: 15-01-10

Comentaris

  1. Quina meravella...

    «Joung Ciclone», etern aspirant al tron de campió de Gironès, declararia públicament la seva simpatia per la FAI en una entrevista al setmanari "Boxeo" del 15-IX-1936; per la seva banda, Tarré seria el primer en llançar públicament la idea d’organitzar un festival benèfic pro-milícies en una carta enviada a "El Mundo Deportivo" des del front i publicada el 9-VIII-1936, i participaria en el festival de les Arenes vestint pantaló roig i negre amb les sigles de la CNT-FAI inscrites en ell ("Boxeo", 8-IX-1936).

    Algú conserva aquests calçons?

    Jo els vull per al Primer de Maig d'enguany...

    Emilià | 02/01/2010, 19:55
  2. Al servei de la Generalitat

    L'any 1935, Gironès busca feina per refer la seva vida amb la seva família, però el temps li passa volant entre homenatges i compromisos pendents. Una de les seves idees és fer-se bomber, perquè els esportistes tenen prioritat a l'hora d'entrar a treballar en càrrecs públics com els bombers, la policia, la guàrdia urbana o els guardes jurats. Els amics, però, li treuen la idea del cap. Tanmateix, el 18 de juliol de 1936 esclata la sublevació militar contra la República, se suspèn l'Olimpíada Popular de Barcelona i comença la guerra civil. Gironès i altres esportistes, abans que sigui mobilitzada la seva lleva, accepten l'oferta de les autoritats per entrar a formar part del Cos General de Policia. No és res de nou. De fet, l'any 1932 el boxejador Pere Sáez ingressa al Cos General de Policia. Sáez és destinat a l'escorta d'Antonov Ovesenko, ambaixador de Rússia a Barcelona. També Alberich, un bon boxejador del pes mitjà entre 1910 i 1920, entra a formar part de l'escorta del conseller Josep Tarradellas. I Gironès és destinat com a auxiliar a l'escorta personal del president Companys.
    Aquest fet, que de vegades ha quedat com una llegenda no comprovada, queda demostrat amb un document oficial signat pel conseller Josep Tarradellas. Inscrit amb el número 49 del Registre d'Ordres del departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya i datat a Barcelona el 10 de novembre de 1936, Tarradellas escriu: «Vist el servei extraordinari que presten els agents del Cos de Vigilància que han estat designats per formar l'escorta personal de SE el President de la Generalitat, i per tenir cura de la vigilància de la residència presidencial i del Palau de la Generalitat, he resolt: Deixar sense efecte les gratificacions que fins al mes d'octubre proppassat han percebut els agents del Cos de Vigilància de l'escorta presidencial». En el tercer apartat, afegeix: «Concedir també a partir del 1r de novembre una gratificació de cent pessetes mensuals a cadascun dels agents de Vigilància i conductors afectes al servei d'escorta i vigilància de la residència presidencial i del Palau de la Generalitat, que s'esmenten a continuació» I en una llista de 26 agents, hi consta Josep Juan Gironès. Les gratificacions, assenyala l'ordre, «seran fetes efectives amb càrrec a la partida 1673 del pressupost vigent».
    Per la seva banda, durant el mes d'agost del 1936, es fan competicions esportives a benefici dels Hospitals de Sang. El 5 de setembre, a Les Arenes, se celebra una gran reunió de boxa a benefici dels hospitals, i és un gran èxit. En aquella vetllada, Gironès puja al ring per arbitrar el combat entre Tuset, coronel de l'Aviació Republicana, i Muntané. La presència del Canari fa esclatar la plaça en aplaudiments. El públic li demana que faci ús de la paraula, i Gironès diu que amb aquesta actuació sobre el quadrilàter es retira de la vida activa a la boxa.
    Però aquesta jornada benèfica també posa de relleu les tensions polítiques que pateix la boxa. Una assemblea de boxejadors, mànagers i crítics de la CNT-FAI desautoritza públicament el promotor i anuncia la confiscació de la Federació Catalana de Boxa. Entre altres mesures, proposen anul·lar els contractes entre els boxejadors, mànagers i promotors, que els àrbitres i el personal dels locals d'espectacles pugilístics siguin antics boxejadors, i altres normes que volen alliberar els púgils de la seva condició de «proletaris explotats» dels rings. La boxa passa a mans del Sindicato de Espectáculos de la CNT. El diari anarquista Solidaridad Obrera es felicita per la iniciativa i afirma: «Siendo el deporte un medio de fortalecimiento físico y disciplina moral, los deportistas, tanto por su adiestramiento corporal como por su hábito de lucha, pueden constituir para determinadas operaciones bélicas una tropa de elección susceptible de prestar importantes servicios». De sobte, els anarquistes han oblidat la seva animadversió a un esport del qual el mateix diari ha escrit quan es funden les Joventuts Llibertàries: «Camaradas jóvenes de todos los sexos: abandonad todos los lugares de corrupción y aquellos otros que os mantienen en la más completa ignorancia. Vuestro es el presente, el porvenir es vuestro. Los bailes, espectáculos brutales, los cabarets, cafés, campos de fútbol, etc. os distancian de la ruta que habéis de seguir para conseguir vuestra emancipación».
    Els anarquistes s'adonen de la importància econòmica de la boxa com a espectacle esportiu, i de tot aquest panorama d'interessos ideològics i econòmics antagònics, l'historiador Gerard Pedret en treu una conclusió: «La vitalitat de la boxa a Catalunya afavorí ben aviat el creixement de tota una indústria al seu voltant amb un volum de negoci prou important perquè els múltiples actors que en ella intervenien intentessin situar-se en una posició favorable de cara al repartiment d'un suculent pastís. De tots plegats, foren sempre els boxejadors, com a ‘proletaris' d'aquest negoci, els pitjors situats». Com a prova dels autèntics interessos de la CNT, l'autor reprodueix un article de Solidaridad Obrera quan anuncia la reobertura del Price per continuar oferint un espectacle «brutal» en el marc de la revolució llibertària: «La continuación de estos espectáculos en un movimiento revolucionario de dignificación social origina una palpable contradicción, pero lamentablemente la práctica opone una serie de obstáculos a la supresión fulminante de estas modalidades, que suele imponer su subsistencia. La supresión pondría en la calle a varios millares de individuos que así malganaban el sustento. Además, la asimilación a otras labores de muchos de estos ciudadanos resultaba difícil, como en el caso de los pelotaris, dedicados exclusivamente al juego de su especialidad».
    Finalment, la CNT decreta la sindicació obligatòria dels boxejadors i els seus mànagers de confiança organitzen vetllades en què cap púgil es pot negar a combatre, i afegeix que «teniendo en cuenta la serie de vejaciones por las que han hecho pasar a boxeadores y mánagers cuantos habían figurado en las organizaciones de boxeo que actuaban en Barcelona, que estos sean excluidos a perpetuidad para cuanto tenga relación con el boxeo» i citen explícitament els membres del Palace SC, Barcelona Ring, Olympia-Ring i Iris Park .Comença la depuració ideològica i una conseqüència és que confisquen el cotxe de Carles Flix, cosa que indigna el campió català. L'animadversió dels anarquistes contra el mànager Artero i els mosqueters Gironès, Ros i Flix ve de lluny, els qualifiquen de «grandes estrellas» i els acusen d'«endiosamiento e indiferencia de los púgiles consagrados». L'odi contra Flix i Gironès augmenta perquè els dos púgils pertanyen a les forces de seguretat de la Generalitat i no es pot oblidar que els anarquistes assassinen el cap de la policia, Miquel Badia, i el seu germà.

    Combat a mort, de Joaquim Roglan

    13.08.2007

    www.vilaweb.cat/biblioteca/2502145/combat-mort.html

    Per ampliar les dades | 02/01/2010, 20:54
  3. «Combat a mort», un llibre sobre la història de la boxa catalana

    M'acabo de llegir el llibre Combat a mort. Gironès i els boxejadors perseguits pel franquisme, de Joaquim Roglan. En aquest llibre es fa un repàs de l'esport més popular, juntament amb el futbol, que va haver-hi a Catalunya fins a la fi de la guerra civil: la boxa. Especialment centrat en la figura de Gironès, el Canari de Gràcia, Roglan ens relata com van ser els anys d'esplendor d'un esport que va gaudir d'un suport i seguiment en massa a tot l'Estat, però especialment al Principat. Només cal dir que es van arribar a fer combats davant milers i milers de persones, tan a la plaça de toros de la Monumental, com a la plaça de toros de les Arenas o a l'estadi de Montjuïc.
    Gironès va arribar a ser una autèntica icona de la societat catalana rivalitzant en popularitat amb Josep Samitier, l'altre gran ídol de l'esport català d'aquells anys. Així, la derrota del boxejador català davant del campió del món Freddie Miller l'any 1935, provoca una decepció popular a nivell esportiu mai vista fins el moment.
    Amb el començament de la guerra civil i la retirada de la competició oficial de la gran generació de la boxa catalana, molts d'aquests passen a formar part de la guàrdia personal de la Generalitat, arribant a ser escortes personals del President de la Generalitat, Lluís Companys. Tot i que la majoria d'aquells boxejadors no van tenir un paper destacat políticament, el nou règim feixista no els hi va perdonar la seva inequívoca voluntat de servir al seu país i al govern que el representava. D'aquesta manera el franquisme va perseguir, torturar i fins i tot matar molts d'aquells esportistes, en molts casos sota acusacions falses i basades en la revenja personal.
    El cas de Gironès va ser relativament afortunat, ja que un cop acabada la guerra en un principi va anar a parar en un camp de concentració de França i posteriorment va poder arribar fins a Mèxic. Allà va tenir una vida solitària i va restar oblidat fins a la seva mort, l'any 1982, tot i les gestes esportives que havia aconseguit durant els anys anteriors.
    Malgrat l'intent d'alguns periodistes com Morera Falcó o posteriorment Joan de Sagarra de recuperar la memòria d'un dels grans esportistes catalans de tots els temps, l'oblit general i el desconeixement mostra un com més la victòria de la repressió franquista sobre bona part de la cultura catalana.
    Un llibre necessari, senzill de llegir i que profunditza en la història de l'esport català, tants cops oblidat i maltractat.

    moltmesqueesport.blogspot.com/2008/12/combat-mort-un-llibre-sobre-la-histria.html

    Per ampliar les dades | 02/01/2010, 20:55
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS